Anem, Venim,Marxem

1- Noticía

2- Més nois o mes noies

3-I els Grans??

4- L' entrevista

1-Grafic ; Catalunya 1975

E escollit el any 1975 perque ademas que es el any en el que va neixer la meva tieta es el any on va morir Franco un any on tot va cambiar. Veiem que per molt poc casi ens superen els homes pero no.

2-Grafic;Tarragona 1975

A Tarragona passava casi lo mateix pots veure que tenen  casi la mateixa cifra pero no per ,unes milesimes.

3-Puertollano 1975 

ATENCIÓ CESC .Al final tindras raó que si que hi havia mes homes que Dones,pero aixo passa a Puertollano el poble del meu pare ,i es pot veure que hi ha mes homes que dones quina sort Cesc

Index de Nataliat.

Catalunya

Aqui podem veure que ara mateix Hi ha mes Homes que noies ¡Quina Sort Cesc! Ara pots tindre la Raó.Pero no cantis Victoria!

Ara verem el de la ostra Ciutat 

Tarragona

Mare meva Cesc al final en donare u n pemi ,son mes nois que noies a la nostra ciutat ,pero buneo no et donis per vensuct.

Mortalitat Infantil

Que es?  La mortalidad infantil es el número de bebés que mueren antes de cumplir un año de vida,

I els Grans?

Holaa Cesc Aquest tema m'encanta els grans una de les persones mes importants de les nostres vides com els avis i les avies pero alguna vegada ens hem preguntat que cuates persones hi ha a la nostra ciutat amb 100 o mes anys pues segons les estadistiques ocupen un:

Mare meva!!! les dones un 83% encara sera veritat que les dones trigarem mes en morir jajaja pero i a espanya?????

Mare meva un 81% les dones, i bueno ara parlare sobre la coses que hi ha a les ciutats per els grans a mi m'agradaria que posesin en cada edifici de pisos un ascensor i una ramapa per a cadira de rodes perque alguns avis van en cadira de rodes i les cosata arribar a la seva casa.Bueno esperem que ho arreglin en un futur.

Ahir i Avui

“Els hiverns els passava a Madrid, en un col·legi interna, on vaig fer la carrera de piano. Els hiverns a Madrid i els estius a la Corunya, era ideal. Vaig estar al cor del Col·legi de Metges de Barcelona i sortíem de gira. Un cop vaig ser solista. A mi m’agradava viatjar i ho he fet molt per Europa. També he anat a Puerto Rico, però allà ja no coneixia ningú. Hi havia molta gent amb el cognom de la mare: Elias”.

Jo e escollit a Luisa Rei una dona que pareix molt maca i te una neta que toca el piano.¡Com jo!

i e escollit aquest petit text perque m'ha enrecordat a el meu avi que tambe va estar intern en un colegi alla a Extremadura .I tambe va fer ahi la Mili. I al llegir aquest text m'e enrecordat del meu avi perque tambe el seu somni es viatjar per tot el mon.

L'entrevista al Iaio

Aqui us presento Al meu Iaio Jose Antonio , que va neixer a Extremadura ,Molt lluny de aqui .Desgraciadament el seus pares van mori quan el nomes tenia 9 anys,pero una cosa 'BONA' que te esque la seva vida a sigut com una aventura ,Llavors Anem a preguntari una miqueta de la seva vida

Pregunta 1
Irina: Què va passar perquè arribessis a viure en un orfenat?
Yayo: Els meus pares van morir quan jo tenia nou anys i em van portar a un orfenat d’Extremadura.

---

Pregunta 2
Irina: Recordes com et vas sentir quan hi vas arribar?
Yayo: Trist i una mica perdut, perquè ja era prou gran per entendre-ho.

---

Pregunta 3
Irina: Com eren les condicions de vida a l’orfenat?
Yayo: Eren bones, com viure en una casa normal, no ens faltava res important.

---

Pregunta 4
Irina: Teníeu menjar i roba suficient?
Yayo: Sí, sempre teníem menjar i anàvem ben cuidats.

---

Pregunta 5
Irina: Com eren els cuidadors?
Yayo: En general eren molt bons i es preocupaven per nosaltres.

---

Pregunta 6
Irina: Hi havia monges a l’orfenat?
Yayo: Sí, la majoria eren bones, però n’hi havia alguna una mica més dura.

---

Pregunta 7
Irina: Com era el dia a dia allà?
Yayo: Molt ordenat: escola, tasques i temps per descansar.

---

Pregunta 8
Irina: Podíeu jugar com altres nens?
Yayo: Sí, teníem estones per jugar i passar-ho bé.

---

Pregunta 9
Irina: Vas fer bons amics a l’orfenat?
Yayo: Sí, alguns van ser com germans per a mi.

---

Pregunta 10
Irina: Quan vas sortir de l’orfenat, com va ser el canvi?
Yayo: Difícil, però ja estava acostumat a ser responsable.

---

Pregunta 11
Irina: Com era viure a Espanya en aquella època?
Yayo: Era una vida senzilla, amb poques coses, però la gent tirava endavant.

---

Pregunta 12
Irina: I com era viure amb Franco?
Yayo: Hi havia molta autoritat i molta por.

---

Pregunta 13
Irina: Es podia dir el que es pensava?
Yayo: No gaire, la gent preferia callar.

---

Pregunta 14
Irina: Com afectava això a la vida quotidiana?
Yayo: Tot estava molt controlat, sobretot l’escola i la religió.

---

Pregunta 15
Irina: Què t’ha ensenyat tot el que vas viure?
Yayo: A valorar la família, la llibertat i les coses petites.

---

Pregunta 16
Irina: Com vas conèixer la teva dona?
Yayo: La vaig conèixer quan jo tenia divuit anys i em vaig enamorar de seguida.

---

Pregunta 17
Irina: Com eres tu quan et vas enamorar d’ella?
Yayo: Era molt tímid i nerviós, gairebé no parlava.

---

Pregunta 18
Irina: Què et va agradar més d’ella?
Yayo: La seva manera de ser i com em feia sentir.

---

Pregunta 19
Irina: Què vas pensar la primera vegada que la vas veure?
Yayo: Que volia que formés part de la meva vida.

---

Pregunta 20
Irina: Què sents ara quan penses en ella?
Yayo: Amor i gratitud, perquè va ser el millor que em va passar.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pregunta 21
Irina: I qui és la teva neta preferida?
Yayo: Tu!

Miraaa,Aquest es el meu yayoo

Espero que te hagi agradat ,Adeuuuu

Taxa de Fecunditat

Què és la taxa de fecunditat?

La taxa de fecunditat indica quants fills té de mitjana una dona al llarg de la seva vida fèrtil, que comprèn aproximadament entre els 15 i els 49 anys. No s’ha de confondre amb la taxa de natalitat, que mesura quants nadons neixen per cada 1.000 habitants en un territori i un període concrets.

Per tant, la diferència principal és que la natalitat compta tots els naixements d’una població, mentre que la fecunditat només analitza el comportament reproductiu de les dones en edat fèrtil.

Per calcular-la, es divideix el nombre total de naixements d’un any pel nombre de dones entre 15 i 49 anys, i el resultat es multiplica per 1.000.

Tots els països tenen la mateixa taxa de fecunditat?

No, la taxa de fecunditat canvia molt d’un país a un altre. Si observem un mapa mundial, es pot veure que a molts països africans la mitjana de fills per dona és elevada, mentre que a Europa o a països com el Japó i Corea del Sud és molt baixa.

A altres zones, com l’Amèrica Llatina o algunes regions d’Àsia, els valors són intermedis. Aquestes diferències es poden explicar per diversos factors, com ara la cultura, el paper de la dona dins la societat i la disponibilitat de mètodes anticonceptius.

Als països més desenvolupats, sovint es retarda la maternitat i es tenen menys fills perquè es prioritzen altres aspectes com la formació, la feina o la situació econòmica. En canvi, en països amb menys recursos és més habitual que les famílies siguin més grans.

En quina edat es tenen més fills actualment?

Les dades del 2024 mostren que la franja d’edat amb una fecunditat més alta se situa aproximadament entre els 29 i 32 anys. Això indica que avui dia la maternitat es retarda més que abans.

Entre les edats més joves, sobretot entre els 15 i 19 anys, el nombre de naixements és molt baix, ja que la majoria de persones d’aquesta edat estan centrades en els estudis i no en formar una família.

Si ho comparem amb l’any 2012, la situació era diferent. En aquell moment, la majoria de naixements es concentraven entre els 24 i 29 anys, i hi havia més mares joves que ara. De fet, la meva mare em va tenir amb uns 24 o 25 anys, una edat molt habitual en aquell període.

Quina seria la taxa de fecunditat ideal segons el vídeo?

Segons el vídeo d’Instagram (https://www.instagram.com/reel/DOfrGdlCOYj/), la taxa de fecunditat ideal és d’aproximadament 2,11 fills per dona. Aquesta xifra permetria mantenir l’equilibri de la població, ja que asseguraria el relleu generacional.

Amb una taxa així, hi hauria suficient població jove per sostenir serveis bàsics com l’educació, la sanitat o el sistema de pensions.

El vídeo també explica que a Espanya, l’any 2023, la taxa era només d’1,1 fills per dona, i que això pot generar problemes importants. En algunes comunitats, com Astúries, Galícia o les Canàries, la situació és encara més greu, amb menys d’un fill per dona.

Tot i això, considero que aquest punt de vista és una mica alarmista. És cert que la població envelleix i que neixen menys infants, però això no implica necessàriament una crisi immediata. La realitat es pot interpretar de moltes maneres i no tot hauria de reduir-se a dades demogràfiques.

Relació amb la teoria de Malthus

Thomas Robert Malthus va ser un economista anglès que va estudiar la relació entre el creixement de la població i els recursos disponibles. Segons ell, la població augmentava més ràpidament que la producció d’aliments, i això podia provocar situacions extremes com fams, epidèmies o guerres.

Si comparem la seva teoria amb el missatge del vídeo d’Instagram, veiem que plantegen problemes oposats. Malthus alertava sobre els riscos d’un excés de població, mentre que el vídeo parla d’una disminució dels naixements i d’una població cada vegada més envellida.

Així doncs, mentre Malthus temia que hi hagués massa gent al món, avui dia el debat gira al voltant del problema contrari: que en alguns països neixin massa pocs fills.

Espero que te hagi agradat ,Adeuuuu

---

Quanta gent som a la Terra?

Al món som aproximadament 8.000 milions de persones, però avui 21/02/2026 a les 20:31 som:

Això passa perquè hi ha pàgines que mostren la població mundial en temps real, indicant quantes persones neixen i moren cada segon o al llarg del dia. Em va semblar molt interessant perquè permet veure aproximadament com creix la població des que ha començat l’any. Tot i així, tinc dubtes sobre si realment poden calcular exactament els naixements cada segon.

---

Cerca l’any que va néixer el Cesc, els teus pares i el teu

En Cesc va néixer el 1964 i, segons la gràfica, la població mundial era d’uns 3,25 mil milions. Comparat amb ara, era molt poca gent, ni tan sols la meitat!

Quan els meus pares van néixer, l’any 1971, la població havia augmentat fins aproximadament 3,72 mil milions. Em va sorprendre perquè jo pensava que la diferència seria molt més gran.

Finalment, el meu any, 2012, sí que es nota una diferència important respecte als altres dos anys, i la xifra ja s’acosta bastant a la població actual.

La veritat és que jo pensava que abans també hi havia molta gent, perquè antigament les famílies tenien més fills. Però he vist que, en realitat, ara hi ha més població que mai.

---

Com es calcula?

Vaig trobar que el creixement real de la població es pot calcular amb aquesta fórmula:

Creixement real = Naixements − Morts

(Sé que n’hi ha més fórmules, però aquesta em va semblar la més fàcil d’entendre.)

---

Quina epidèmia es va acabar cap al 1350?

I per què va baixar la mortalitat?

La pandèmia que va finalitzar cap al 1350 va ser la Pesta Negra, una de les més devastadores de la història. Va afectar Europa entre 1347 i 1350. A la Península Ibèrica va entrar pel port de Mallorca el 1348 i es va estendre ràpidament cap a Barcelona, València i després cap a l’interior.

Estava causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmetia principalment a través de puces infectades. Els metges utilitzaven màscares amb forma de bec d’ocell plenes d’herbes aromàtiques i espècies perquè pensaven que filtraven l’aire.

La mortalitat va disminuir per diversos motius:

• Immunitat natural dels supervivents

• Mesures de quarantena i control

• Millor alimentació després de la reducció de població

• Menys aglomeracions

• Millores d’higiene progressives

---

Quina revolució va sorgir a Anglaterra al segle XIX?

Què va fer créixer la població?

Va ser la Revolució Industrial.

La població va augmentar gràcies a:Nous cultius més productius, Mecanització agrícola.Vacunes.Millores sanitàries i d’higiene,Accés a sabó i aigua potable

Tot això va reduir la mortalitat i va fer que la població creixés.

Densitat de la Poblacio

Densitat de la població

VEIENT LA IMATGE SABRIES FER-NE UNA DEFINICIÓ?

Jo crec que la densitat de població és la manera de saber quanta gent viu en un lloc concret. Per calcular-la s’agafa el nombre total d’habitants d’un territori i es divideix pels quilòmetres quadrats que té aquell lloc. El resultat ens diu quantes persones viuen aproximadament en cada km².

Abans pensava que aquests càlculs serien molt complicats, perquè quan sentia parlar de densitat de població o taxes demogràfiques m’imaginava fórmules molt difícils. Però després de veure-ho a classe vaig descobrir que en realitat és bastant senzill, només és una divisió.

El que sí que em sembla interessant és que amb un càlcul tan simple podem entendre molt millor com viu la gent en diferents llocs del món.

---

QUINA CREUS QUE ÉS LA CIUTAT MÉS DENSAMENT POBLADA AQUÍ A CATALUNYA?

Si m’ho haguessin preguntat abans de fer aquest tema, segurament hauria dit Barcelona. És la ciutat que més conec i sempre he pensat que és on viu més gent.

Però després de veure el vídeo a classe vaig descobrir que la ciutat amb més densitat de població és L’Hospitalet de Llobregat. Em va sorprendre molt, perquè no pensava que pogués tenir tanta gent concentrada en un espai relativament petit.

Aquesta ciutat té més de 23.000 habitants per km², que és una xifra molt alta. De fet, és considerada una de les ciutats més densament poblades d’Europa.

Personalment crec que no m’agradaria gaire viure en un lloc amb tanta densitat de població, perquè hi hauria molta gent a tot arreu: als carrers, al transport públic, a les botigues… A vegades pot arribar a ser una mica estressant.

---

SI VOLGUÉS QUE NO EM TROBESSIN MAI, A QUIN CONTINENT M'AMAGARIA?

Al principi jo també hauria pensat que el millor lloc per amagar-se seria el continent amb més gent, perquè seria més fàcil passar desapercebut.

Però després de pensar-ho millor crec que no seria la millor idea. En llocs molt poblats hi ha més vigilància, més càmeres i més control.

Per això crec que seria millor anar a un continent amb menys densitat de població, com Oceania. Allà hi ha molts territoris amb poca gent i grans espais naturals, així que probablement seria més fàcil passar desapercebut.

Tot i així, si algú et vol trobar de veritat, segurament acabaria trobant-te igualment 😅.

---

QUINES DEUEN SER LES COMARQUES MÉS DENSAMENT POBLADES I MENYS?

Les comarques més densament poblades de Catalunya solen estar a prop de Barcelona o a zones amb molta activitat econòmica.

Algunes de les més poblades són:

• Barcelonès

• Baix Llobregat

• Vallès Occidental

• Maresme

• Vallès Oriental

En aquestes zones hi ha moltes ciutats, empreses, transports i serveis, per això hi viu tanta gent.

En canvi, les comarques menys densament poblades solen estar al Pirineu o en zones de muntanya.

Algunes d’aquestes són:

• Pallars Sobirà

• Alta Ribagorça

• Pallars Jussà

• Alt Urgell

• Solsonès

En aquests llocs hi ha menys ciutats grans i moltes zones naturals o muntanyoses, així que hi viu menys gent.

---

EL MODEL “OU FERRAT”

Factors humans

Al mapa es pot veure que les zones més fosques són les que tenen més població. Normalment coincideixen amb grans ciutats o zones amb molta activitat econòmica.

Això passa perquè en aquests llocs hi ha més oportunitats de feina, més universitats, empreses i serveis. També solen ser zones amb més transport i millor comunicació.

Per això moltes persones decideixen anar a viure en aquestes ciutats, sobretot gent jove o persones que venen d’altres països buscant feina.

---

Factors físics

1. El relleu

Les zones planes són més fàcils per construir ciutats, carreteres o infraestructures. Per això moltes de les zones amb més població estan a la costa o a valls fluvials.

En canvi, les zones de muntanya són més difícils per viure-hi perquè les comunicacions són més complicades i hi ha menys espai per construir.

2. El clima

El clima mediterrani és bastant suau, sobretot a la costa. Això fa que molta gent prefereixi viure en aquestes zones.

A més, el bon clima també atrau molts turistes, i això genera més feina en sectors com l’hostaleria o el comerç.

3. L’aigua i el sòl

Els llocs propers als rius o amb sòls fèrtils han estat històricament més poblats perquè permeten l’agricultura.

Encara avui aquests factors continuen influint en la distribució de la població.

---

I SI CALCULEM LA DENSITAT DELS NOSTRES BARRIS?

 

Per fer aquest exercici vam calcular la densitat de població d’alguns barris de la zona.

En el meu cas vaig mirar el barri de San Salvador. Per calcular la densitat vaig buscar el nombre d’habitants i la superfície del barri, i després vaig fer la divisió.

Així vaig poder veure aproximadament quanta gent viu per quilòmetre quadrat al barri. Em va semblar interessant perquè és una manera de comparar diferents barris i veure quin està més poblat. REPITO ES APROXIMADAMENT

I si busquem una foto de Llevant i de Torreforta?

Torreforta:

Llevant:

I això és tot el que he pogut investigar i explicar sobre aquest tema. La veritat és que m’ha semblat bastant interessant. Abans no sabia gaire què era la densitat de població, i ara em sembla curiós veure quanta gent pot viure en un mateix lloc.

El que més em va sorprendre va ser descobrir que l’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats amb més densitat de població d’Europa. Em costa imaginar-me tanta gent vivint en un espai tan petit.

També m’ha agradat treballar aquest bloc d’“Anem, Venim, Marxem”, perquè he après coses noves i he pogut investigar bastant. Encara que el treball és una mica llarg, crec que he après moltes coses.

La part que més em va agradar va ser l’entrevista, perquè va ser diferent dels altres exercicis i em va semblar més divertida.

I bé, crec que aquest serà l’últim blog d’aquest tema.

Això és tot. Adéu! 👋